Història


Font-rubí és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès que està situat a la part nord de la comarca, al límit amb la comarca de l'Anoia.

Es troba en un paratge natural privilegiat, amb terres de conreu, principalment vinyes, camp, oliveres, envoltat de muntanyes amb importants extensions de bosc, nombroses fonts naturals i sota l'atenta mirada de la serralada de Montserrat.

El terme dibuixa una forma llargaruda que li ve donada pel fet d'haver-se configurat al llarg d'una antiga carrerada que anava de La LLacuna a La Granada i Santa Coloma de Queralt. El territori presenta zones molt muntanyoses a la part nord del terme, amb elevacions superiors als 700 metres a les serres de Font-rubí i l'Avellà. De Guardiola en avall, però, el terreny és generalment pla i la seva altitud es manté sobre els 300 metres.

La població viu molt dispersa en nuclis i casaries, en total 16 barris i 1 urbanització, on el nucli principal és Guardiola de Font-rubí. La base econòmica és l'agricultura, sobretot la vinya.

L'origen històric del terme és el castell de Font-rubí, situat al puig del Castellot (791 m d'altitud). Fou un lloc de vigilància del proper Coll de la Barraca, pas entre la Segarra i la plana penedesenca.

El castell de Font-rubí es troba documentat des del 983. Era de propietat dels comtes de Barcelona però fou cedit en feu a la família Queralt. El castell era de jurisdicció reial fins que a la fi del segle XIV, el rei Joan I va vendre el castell i el terme de Font-rubí a Pere Febrer i posteriorment passà a diverses altres mans. El castell de Font-rubí esdevingué centre de la baronia de Font-rúbia (dita antigament de Font-rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac). Aquest fou destruït després de la Guerra de Successió.

El poble està agermanat amb Rieux-Volvestre, petita població situada al sud de França.

Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 12-06-2018 13:13