25 de novembre, Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones

2019-11-19 00:00:00

Les violències sexuals estan presents a les nostres vides des de petites, perquè ho estan a la societat. Totes les dones hem viscut al llarg de la nostra vida situacions de violències sexuals, en siguem o no conscients. Són  tan habituals que deixen de ser visibles per gairebé tothom, perquè una de les principals característiques de les violències sexuals és la capacitat de fer-se invisibles i de normalitzar-se. Prendre consciència d’haver patit algun tipus de violència sexual no és fàcil, perquè precisament la naturalització de com hem après aquestes formes de violència es fa de forma molt subtil. 

 

Alguns exemples de violències sexuals:

  • Pots anar al metro i que un home (conegut o no) es posi molt a prop teu o intenti refregar el seu sexe contra tu; o et xiuxiuegi coses fora de lloc.
  • Pots passejar per un parc una tarda, veure a un home fent-se tocaments sexuals i haver de marxar perquè et sents incòmoda.
  • Pots haver enviat una foto calenta al teu xicot i ell, després de tallar amb tu, l’envia al grup de whatsapp dels seus amics per castigar-te.
  • Pots anar pel carrer i que comencin a dir-te barbaritats (ell potser pensa que són “floretes” i tu estàs desitjant fer-te invisible).
  • Estàs borratxa, vas a casa d’un amic, comenceu a enrotllar-vos i quan tu vols parar, ell no et deixa.
  • La teva parella insisteix a tenir sexe sense que l’opció “no vull” sigui una opció real o que et forci a fer coses que no et venen de gust en aquell moment. També pot ser que no et vingui de gust tenir relacions sexuals amb ell i et faci sentir culpable dient que ja no l’estimes.
  • Un company de feina, el botiguer del barri o el professor de la universitat, cada vegada que et demana alguna cosa, et miri de forma abusiva l’escot o el cul i/o sempre et faci comentaris sexuals.
  • Etc.

Podríem pensar en moltes situacions, però totes tenen dues coses en comú: la primera és que tu no t’ho has buscat, no has provocat res. En l’assetjament o l’agressió, la víctima és això, víctima. I la segona és que l’únic responsable de la situació abusiva és l’agressor o assetjador. Ell sempre ha tingut la possibilitat de no assetjar-te o agredir-te.

 

I què podem fer les dones? Què puc fer jo com a dona?

Segurament, el primer que podem fer és adonar-nos que les violències sexuals són evitables socialment i que totes podem contribuir a crear el tipus de societat que no està basada en el masclisme i les relacions de poder.

També podem aturar-nos a pensar com fer-nos més lliures en les nostres relacions, com desaprendre coses que ens encasellen en rols que no ens satisfan com a dones. Podem compartir amb altres dones maneres de resistir de forma creativa i enfrontar-nos des de la cura mútua a aquests nous reptes que ens faran ser més lliures i autònomes. Com a exemples, podem participar en associacions i/o col·lectius feministes; anar a tallers d’autodefensa feminista o a manifestacions del 25 de novembre; participar en les AMPA i fer que els patis de les escoles no siguin només per jugar a futbol. També podem denunciar la publicitat sexista que veiem; sumar-nos a les campanyes que assenyalin a “tuitaires” o a periodistes masclistes; anar a tallers de sexualitats; participar en les festes populars muntant serveis contra les agressions sexuals, etc.

Podem fer quelcom per recuperar els nostres espais i perquè aquests espais siguin lliures de violències sexuals. Recuperar els patis de les escoles, les aules de les universitats, els magatzems on treballem, els ascensors, les nostres habitacions, les nostres vides comunes com a dones.

Podem adreçar-nos a la xarxa especialitzada d’atenció a les dones www.recursosviolenciamasclista.cat, podem trucar al 900 900 120 o apropar-nos a alguna entitat de referència en el nostre territori.

 

Text extret de: dones.gencat.cat.

Imatges i vídeos

Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: '04-12-2019 11:38